Hola lectores/as:
Hoy os traigo la reseña del libro Las Malas Dones. Un libro que no ha sido para
mí. No porque no esté bien hecho. Si no porque me ha parecido demasiado fuerte. Aun así, está bastante bien y si os gustan fuertes es genial para
vosotros.
Este libro lo he leído en catalán. Así que tendréis también la reseña en este
idioma. Para que todos podáis disfrutarla.
Antes de empezar, pero me gustaría dar las gracias, a la editorial Bromera. Por mandarme este libro junto con los otros dos. Muchísimas gracias por los libros.
Aquí abajo os dejaré los enlaces de los otros dos. Espero que os gusten mucho las reseñas.
https://unlibroenmanoblog.blogspot.com/2023/04/recomendacion-el-mas-del-diable.html
https://unlibroenmanoblog.blogspot.com/search?q=dotze
Dicho todo esto vamos a ello:
CARACTERÍSTICAS:
SINOPSIS:
Español
La historia de Sisca, de quince años, encarcelada porque las mujeres no son dueñas de su cuerpo; las de Concepción Arenal, visitadora de prisiones, y Juana de Vega, mujeres no tan conocidas como merecerían, y las del «mudo coro de las malas mujeres», que entona cantos sobre encuentros con depredadores sexuales. La novela está escrita contra el olvido, para recuperar la memoria de las excluidas. Y es un canto al papel de los libros y la lectura para dignificar la vida de las personas, para dar esperanza a las desesperadas. La novela se enmarca en un tono poético y, sobre todo, en una trama bien armada, cuajada de una variedad de registros literarios.
Catalán
Rapades, vexades i humiliades. Era el destí que esperava a les recluses de la presó per a dones La Galera a finals del segle XIX La Galera, a La Corunya, va ser durant el final del segle XIX una de les presons de dones més importants. Farcida de dones privades de llibertat per l’únic delicte de voler ser propietàries del seu cos i de la seua vida.
Dones com Sisca, que treballa des dels 6 anys per ajudar a mantindre una família marcada per la mort i la desgràcia. Les males dones conta la seua història, i la de Concepción Arenal, visitadora de la presó, i Juana de Vega, escriptora, que alçaren la veu en favor de qui més les necessitava, de les desemparades, de les oblidades.
Una novel·la contra l’oblit, per recuperar la memòria de les excloses. Un llibre sobre la importància de la sororitat fins i tot en un moment on aquest concepte no era conegut.
«Amb l’insomni, es pregunta si tal vegada la mort de la filla no degué ser un càstig pels seus pecats. És deshonest, quedar-se prenyada abans de casar-se. I encara pitjor és quedar-s’hi i ni tan sols casar-se després, com havia fet la seva mare».
Marilar Aleixandre ha estat distingida amb el Premio Nacional de Narrativa 2022 per aquesta novel·la en la que ha volgut ser altaveu de les dones oblidades i marginades, amb una escriptura poètica i acurada i construïda amb riquesa de registres literaris. Ara, Bromera tradueix aquesta obra, intensa però necessària sobre la misogínia imperant.
OPINIÓN:
Español
Las Malas Dones. Es un libro narrativo, con una muy buena pluma. Pues la
forma de escribir de la autora está muy bien conseguida y hace que el lector se
enganche desde el minuto 1.
La historia en sí. Pero no me ha terminado de convencer. No porque no sea una
buena historia. Si no porque es muy dura y eso hacía que me costara un poco
leerla. En mi opinión, si no fuera tan dura. Sé podría haber leído mejor.
Los personajes me han maravillado. Tienen una base estructural muy potente. Eso
permite que evolucionen de una manera increíble y hace que el lector quede
prendido de ellos de una manera brutal.
La portada no es que me encante. Pero sinceramente tiene muchísimas
referencias. Por lo que es una muy buena portada para esta historia.
En general. Creo que es un libro narrativo con una pluma impresionante. Una historia que está muy bien hecha. Pero que para mí es demasiado dura y ha hecho que me costara un poco leerla y no la disfrutara tanto como me hubiera gustado. Y unos personajes fascinantes, potentísimos y con una evolución espectacular. Que hace que el lector quede satisfecho con ellos.
Catalán
Les Males Dones. És un llibre narratiu, amb una molt bona
narració. La forma d'escriure de l'autora està molt ben trobada i fa que el
lector s'enganxi des del el minut 1.
La història en si. Però no m'ha acabat de convèncer. No pas perquè no sigui una
bona història. Si no perquè és molt dura i això feia que em costés una mica
llegir-la. En la meva opinió, si no hagués sigut tan dura. L'hauria pogut
llegir millor.
Els personatges m'han meravellat. Tenen una base estructural molt potent. Això
permet que evolucionin d'una manera increïble i fa que el lector en quedi atret
d'una forma brutal.
La portada no és que m'encanti. Però sincerament té moltíssimes referències.
Per això és una molt bona portada per a aquesta història.
En general. Crec que és un llibre narratiu amb una narració impressionant. Una
història que està molt ben feta. Però que per mi és massa dura i ha fet que em
costés una mica llegir-la i no en gaudís tant com m'hauria agradat. I uns
personatges fascinants, potentíssims i amb una evolució espectacular. Que fa
que el lector quedi satisfet amb ells.
VALORACIÓN:
Y hasta aquí la reseña de “Les Males Dones.”, espero que os hay gustado, yo me despido, nos vemos en la próxima entrada. Adiós 😀 .
No hay comentarios:
Publicar un comentario